VOLS LLEGIR UN CONTE?

Caragol “Lentoso”

Un dia Caragol Lentoso es va posar molt trist, en adonar-se que estava sol i no tenia amics. I si bé coneixia a moltes simpàtiques abelles i papallones, no li havia interessat la seua amistat pel simple fet que volaven per l'aire i ell s'arrossegava pel sòl.

Coneixia a molts gripaus i granotes agradables però com saltaven i croaven tampoc es va interessar a fer-los els seus amics. Tots els habitants de l'estany cercaven la seua amistat. Insectes, rèptils i coleòpters s'esforçaven per acostar-se, i li tocaven la closca per a convidar-ho a jugar o a fer una passejada. Però eren molt grans o molt xicotets, tenien potes o no tenien antenes, eren rojos o blaus però no verds com ell.

El fet és que Caragol Lentoso volia a algú que fóra igual que ell. Fins que una vesprada calorosa, sota una fulla gran i verd es va trobar amb un mol·lusc idèntic a ell, es va acostar emocionat i es va posar a conversar amb el seu quasi bessó. Eren com dues gotes iguals... Però una d'aigua i una altra d'oli, perquè el seu bessó va resultar ser un autèntic cascàrries. En pocs minuts s'adonà que les seues semblances es limitaven a l'aspecte físic, atès que en gustos i formes de ser, eren totalment oposats.

Caragol Lentoso s'adonà del ximple que havia sigut i des d'aqueix dia va tenir més amics que pigues en la seua closca, ja que va aprendre a ser tolerant i va comprendre que els que ens envolten no han de ser iguals a nosaltres per a ser bons amics i tots tenen dret a comptar amb la seua amistat.

El Planeta dels Nels

En un llunyà planeta anomenat Nel,

tots els seus habitants es deien Nels,
i no hi havia forma de diferenciar uns
d'uns altres pel nom i açò feia que es
presentaren moltíssims problemes.

Imagineu-vos que cada vegada que
els xiquets i xiquetes anaven a escola
i passaven llista, no sabien qui havia
assistit i qui havia faltat a classe
i  pitjor encara qui tenia bones o males notes.



Quan feien un concurs qualsevol i
seleccionaven al guanyador, guanyadora o guanyadors, al sentir el nom Nel, tots  es creien que havien sigut els triats.

Quan caminaven pel carrer i algú cridava Nel!, tots es donaven la volta pensant que els cridaven a ells,encara
que a voltes fins a podien estar cridant a les seues mascotes, a les
quals també cridaven així.

Tots aquests i molts més problemes van seguir passant.


Fins que un dia molt singular, una parella de Nels va decidir canviar una mica aquesta tradició i se'ls va ocórrer cridar al seu fill Nil.

En el planeta es va armar una revolada terrible. Un habitant amb un altre nom, vaja polèmica!. Mai en tota la història de Nel havia passat alguna cosa semblat...

Al principi els va costar acceptar la idea, però amb el temps es van acostumar a Nil i fins i tot van aparèixer altres Nils més, fins que de sobte va nàixer un Nal i un Nol, i a poc a poc sense que s'adonaren ja hi havia Lens, Elns i fins a un Paquito va nàixer per allí.