COMENCEM AMB UN NOU
PROJECTE DE SOLIDARITAT
AQUEST CURS 2016-2017 HEM DECIDIT COL.LABORAR AMB ACNUR
- Entendre de forma clara el significat i les implicacions de la paraula: refugiat.
- Fomentar el respecte cap als altres i la necessitat de fer alguna cosa pels demés.
- Comprendre la situació de quins com els refugiats l'han perdut tot.
- Fomentar el diàleg i la participació en la recerca de les causes i les solucions als problemes dels refugiats.
Activitats
1. Saber identificar emocions en nosaltres mateixa i en els demés.
Tots experimentem semblants emocions front circunstàncies semblants.
2. Tots soms iguals / tots som diferents
Identificar diferències entre nosaltres que no ens impedeixen ser iguals com persones.
3. Aprendre a escoltar / aprendre a coneixer-nos
Saber escoltar / aprendre a conèixer-se.
4. Aprendre a compartir
Compartir tant les coses materials com els sentiments.
5. Què significa ser un refugiat?
Els
refugiats són persones que han hagut d'anar-se molt lluny de casa
sense endur-se res soles per ser com són: pel color de la seua
pell, o pels seus costums, o la seua manera de pensar. Ja no
poden tornar a sa casa perquè ho han perdut tot i perquè tenen
por a que li'ls faça mal o els castiguen sense haver fet res mal.
|
El
xiquet de la guerra
La vida de la Gina era molt distreta, però no li passava mai res d’extraordinari, fins que un dia va arribar el xiquet de la guerra.
En recomençar les classes pel gener, després de les vacances de Nadal, la senyoreta els va dir:
–Com es diu?
–Damir. Ara us ho escric a la pissarra.
La senyoreta va escriure:
«Damir Jabocevic.»
–Quin nom més estrany!
–Sí. I no sé quasi com s’ha de pronunciar. Bé. Ja ho aprendrem.
–Parla com nosaltres? –va preguntar una xiqueta.
–No. I precisament us volia dir això. Ell no us entendrà, o siga que no l’atabaleu dient-li coses. Només feu-li somriures quan us mire i espereu tranquils que li vinguen ganes de ser amic vostre. –Sí, senyoreta –van dir tots.La senyoreta va eixir. Al cap d’un temps va tornar a la classe amb un xiquet molt ros, i quasibé tots els xiquets i xiquetes es van alçar i, en comptes de recordar-se del que els havien recomanat, deien coses al xiquet o parlaven entre ells i feien molt de soroll. Aleshores el xiquet es va tapar la cara amb un braç i no volia entrar.
–Voleu fer el favor de callar d’una vegada? –va dir la senyoreta molt enfadada.
Els xiquets de la classe van callar un poc. Quan va haver-hi un poc de silenci, la senyoreta va fer una rialla al xiquet, li va acariciar els cabells i li va donar un bloc de dibuix, una capsa de retoladors, un bolígraf, un llapis, una goma i uns quants folis blancs. El xiquet ho va agafar sense alçar el cap.
La senyoreta va anar decidida fins al fons, on seia la Gina, i li va dir:
Els xiquets de la classe van callar un poc. Quan va haver-hi un poc de silenci, la senyoreta va fer una rialla al xiquet, li va acariciar els cabells i li va donar un bloc de dibuix, una capsa de retoladors, un bolígraf, un llapis, una goma i uns quants folis blancs. El xiquet ho va agafar sense alçar el cap.
La senyoreta va anar decidida fins al fons, on seia la Gina, i li va dir:
–T'importa que s'asseure al teu costat?
–No –va dir la Gina.
El xiquet va seure, va deixar tot el que duia en un racó de la taula i a l’altre tros hi va posar el cap al damunt. La senyoreta va començar la classe com si el xiquet de la guerra no hi estiguera; i a poc a poc tot lo món es va calmar.
El xiquet va seure, va deixar tot el que duia en un racó de la taula i a l’altre tros hi va posar el cap al damunt. La senyoreta va començar la classe com si el xiquet de la guerra no hi estiguera; i a poc a poc tot lo món es va calmar.
Al cap d’una estona, el xiquet de la guerra va alçar un poc el cap, però el va tornar a amagar de seguida. Després, va alçar el cap del tot i va mirar el que li havia donat la senyoreta.
El primer dibuix que va fer en Damir a l’escola va ser
un carrer amb les cases negres i foc que eixia per les
finestres. La Gina se’l mirava de reüll. Va pensar:
«Se li gastarà el retolador negre.»
 |
Aquell dibuix feia molta angúnia. La Gina no estava gens pel que deia la senyoreta. Rumiava i rumiava com s’ho podia fer per distreure en Damir d’aquells pensaments.
La senyoreta ja ho veia, que la Gina badava, però no deia res perquè sabia que era una xiqueta amb moltes idees i esperava que alguna d’aquestes idees
servís per ajudar en Damir a no ser tan aspre. Per això l’havia fet seure al seu costat.
I no es va equivocar. A segona hora tocava dibuix. La Gina va agafar un full blanc i hi va dibuixar un gat negre amb el morret i les potes de color rosa. Quan va estar fet, la Gina va escriure a baix, «gat», i va fer córrer el paper fins a la taula d’en Damir.
Ell va mirar el gat una bona estona, després va agafar el seu bloc, va girar el full i va començar a dibuixar un gos. S’hi va estar molt de temps i li va eixir molt bé: «És un bon dibuixant, aquest Damir», va pensar la Gina. Se’l va mirar i va riure un poc.
Aleshores en Damir va agafar el braç de la Gina i li va dir una cosa que no va entendre, però amb el dit va assenyalar baix del seu gos, i després, baix del gat, allà on deia el nom.
–Ja ho entenc. Vols que t’escriga com en diem! –va dir la Gina.
Va agafar un llapis i va escriure «gos». Aleshores en Damir va llegir les dues paraules, que sonaven un poc estranyes, i va fer un somriure ample a la Gina.
Començaven a ser amics.
ENTRE TOTS I TOTES BUSQUEM INFORMACIÓ
ELS HABITANTS HAN DE FUGIR DEL PAÍS
ELS REFUGIATS SÓN PERSONES QUE HAN HAGUT D'ABANDONAR SA CASA SENSE HAVER FET RES ROÏN
LA VIDA ALS CAMPS DE REFUGIATS ÉS MOLT DURA.
A SOLES TENEN 30 LITRES D'AIGUA AL DIA PER PERSONA.
ELS REFUGIATS TENEN POR, ESTAN CANSATS, ESTAN VIVINT EN TENDES DE CAMPANYA PASSANT FRED I FAM, SUPEREN EL NOMBRE RECOMANANT PER TENDA
ELS XIQUETS NO PODEN ANAR A L'ESCOLA AMB NORMALITAT
QUAN ARRIBEN ALS CAMPS DE REFUGIATS SÓN REGISTRATS I JA NO PODEN EIXIR DEL CAMP FINS QUE NO ACABE LA GUERRA.
MOLTS DECIDEIXEN TORNAR AL SEU PAÍS, MALGRAT LES DURES CONDICIONS DE VIDA QUE ELS ESPERA
ELS POLÍTICS NO ESTAN AJUDANT ALS REFUGIATS LES ONGS SÍ.
MÉS DEL 52% DELS REFUGIATS SÓN XIQUETS
PER A UN REFUGIAT UN SOMRIURE POT SER TOT
HEM APRÉS A COMPARTIR NO SOLES COSES MATERIALS SI NO TAMBÉ SENTIMENTS.
EL DIA 1 DE DESEMBRE CELEBREM EL MERCAT SOLIDARI
AMB LA RECAPTACIÓ COMPRAREM TENDES, LONES I ROBA D'ABRIC PERQUÈ ELS REFUGIATS PUGUEN PASSAR UN POC MILLOR L'HIVERN
Entreguem
la recaptació aconseguida la vesprada del dijous dia 1 de desembre al
Mercat Solidari als representants de l'ONG ACNUR.
Amb eixos diners compraran lones, tendes i roba d'abric que ajudarà als refugiats de Síria i Irak a passar un hivern un poquet més càlid.
El Projecte de Solidaritat suposa tots els anys un gran esforç però quan acabem el mercat i veiem el resultat és súper gratificant.
Els representants d'ACNUR estaven molt contents tant per la recaptació econòmica com pel treball de valors que fem amb el nostre alumnat.
Enhorabona a tots i totes per fer possible dur endavant, des de fa catorze anys, aquests projectes de solidaritat.
Quines coses han dit aquests xiquets que t'ha cridat l'atenció, t'ha impressionat o no has entés ? Quines conclusions podem extraure d'aquesta pel.lícula? Com podriem nosaltres ajudar-los?
Alguns xiquets diuen que voldrien estar com a casa. Què voldrien dir amb eixes paraules?
8. On està el refugiat?
La senyoreta ja ho veia, que la Gina badava, però no deia res perquè sabia que era una xiqueta amb moltes idees i esperava que alguna d’aquestes idees
servís per ajudar en Damir a no ser tan aspre. Per això l’havia fet seure al seu costat.
I no es va equivocar. A segona hora tocava dibuix. La Gina va agafar un full blanc i hi va dibuixar un gat negre amb el morret i les potes de color rosa. Quan va estar fet, la Gina va escriure a baix, «gat», i va fer córrer el paper fins a la taula d’en Damir.
Ell va mirar el gat una bona estona, després va agafar el seu bloc, va girar el full i va començar a dibuixar un gos. S’hi va estar molt de temps i li va eixir molt bé: «És un bon dibuixant, aquest Damir», va pensar la Gina. Se’l va mirar i va riure un poc.
Aleshores en Damir va agafar el braç de la Gina i li va dir una cosa que no va entendre, però amb el dit va assenyalar baix del seu gos, i després, baix del gat, allà on deia el nom.
–Ja ho entenc. Vols que t’escriga com en diem! –va dir la Gina.
Va agafar un llapis i va escriure «gos». Aleshores en Damir va llegir les dues paraules, que sonaven un poc estranyes, i va fer un somriure ample a la Gina.
Començaven a ser amics.
Núria Albó (adaptació)
ENTRE TOTS I TOTES BUSQUEM INFORMACIÓ
COMPARTIM LA INFORMACIÓ AMB ELS NOSTRES COMPANYS
SÍRIA I IRAK ESTAN EN GUERRA
LA GUERRA JA DURA 5 ANYS
ABANDONEN SA CASA,
ABANDONEN TOT EL QUE TENIEN
SENSE HAVER FET RES ROÏN
ESTAN EN GUERRA
PER INTERESSOS POLÍTICS, ECONÒMICS I PERQUÈ ELS PAÏSOS PODEROSOS VOLEM TINDRE MÉS TERRITORIS
ELS REFUGIATS SÓN PERSONES QUE HAN HAGUT D'ABANDONAR SA CASA SENSE HAVER FET RES ROÏN
LA VIDA ALS CAMPS DE REFUGIATS ÉS MOLT DURA.
A SOLES TENEN 30 LITRES D'AIGUA AL DIA PER PERSONA.
ELS REFUGIATS TENEN POR, ESTAN CANSATS, ESTAN VIVINT EN TENDES DE CAMPANYA PASSANT FRED I FAM, SUPEREN EL NOMBRE RECOMANANT PER TENDA
QUAN ARRIBEN ALS CAMPS DE REFUGIATS SÓN REGISTRATS I JA NO PODEN EIXIR DEL CAMP FINS QUE NO ACABE LA GUERRA.
ELS POLÍTICS NO ESTAN AJUDANT ALS REFUGIATS LES ONGS SÍ.
MÉS DEL 52% DELS REFUGIATS SÓN XIQUETS
ELS PAÏSOS QUE MÉS REFUGIATS ESTAN ACOLLINT SÓN ELS QUE ESTAN MÉS A PROP DE SÍRIA I IRAK:
TURQUIA, JORDANIA, LÍBAN I IRAK
PER A UN REFUGIAT UN SOMRIURE POT SER TOT
HEM APRÉS A COMPARTIR NO SOLES COSES MATERIALS SI NO TAMBÉ SENTIMENTS.
ENGUANY COL.LABOREM AMB ACNUR
ENS HAN VISITAT VOLUNTARIS D'AQUESTA ONG
ENS HAN CONTAT COM ES LA VIDA ALS CAMPS DELS REFUGIATS
L'ONG ha instal·lat una carpa com la que utilitzen en els camps,
L'ONG ha instal·lat una carpa com la que utilitzen en els camps,
i els xiquets han pogut entrar per descubrir les condicions dels refugiats.
Dormen 20 persones en un espai per a 7, la cuina és molt reduïda, ténen únicament 30 litres d'aigua per pasar un dia.
El menjar es raciona i a vegades a soles hi ha arròs i llegums.
El responsable d'ACNUR ha explicat als xiquets que no tots els països deixen instal·lar camps de refugiats, encara que és una gran crisi humanitària.
La dificultat d'arribar fins Europa, les màfies que s'aprofiten de la gent necessitada, tota la gent que fuig de la guerrasón coses que no interessen als països dels voltants perquè hi ha interessos polítics
més importants que la gent que pateix.
Aquest Mercadet Solidari porta anys ajudant diferents ONG's
que es dediquen a la protecció dels xiquets.
Aquesta és una manera d'ensenyar diferents realitats als alumnes, i desenrotllar l'esperit solidari amb gent que viu en un entorn no tan privilegiat com el nostre.
Dormen 20 persones en un espai per a 7, la cuina és molt reduïda, ténen únicament 30 litres d'aigua per pasar un dia.
El menjar es raciona i a vegades a soles hi ha arròs i llegums.
El responsable d'ACNUR ha explicat als xiquets que no tots els països deixen instal·lar camps de refugiats, encara que és una gran crisi humanitària.
La dificultat d'arribar fins Europa, les màfies que s'aprofiten de la gent necessitada, tota la gent que fuig de la guerrasón coses que no interessen als països dels voltants perquè hi ha interessos polítics
més importants que la gent que pateix.
Aquest Mercadet Solidari porta anys ajudant diferents ONG's
que es dediquen a la protecció dels xiquets.
Aquesta és una manera d'ensenyar diferents realitats als alumnes, i desenrotllar l'esperit solidari amb gent que viu en un entorn no tan privilegiat com el nostre.
EL DIA 1 DE DESEMBRE CELEBREM EL MERCAT SOLIDARI
AMB LA RECAPTACIÓ COMPRAREM TENDES, LONES I ROBA D'ABRIC PERQUÈ ELS REFUGIATS PUGUEN PASSAR UN POC MILLOR L'HIVERN
RECAPTEM 4.145€ AL MERCAT SOLIDARI
Amb eixos diners compraran lones, tendes i roba d'abric que ajudarà als refugiats de Síria i Irak a passar un hivern un poquet més càlid.
El Projecte de Solidaritat suposa tots els anys un gran esforç però quan acabem el mercat i veiem el resultat és súper gratificant.
Els representants d'ACNUR estaven molt contents tant per la recaptació econòmica com pel treball de valors que fem amb el nostre alumnat.
Enhorabona a tots i totes per fer possible dur endavant, des de fa catorze anys, aquests projectes de solidaritat.
6. Projectar la pel.lícula “SER REFUGIADO”
A aquesta pel.lícula alguns xiquets refugiats expliquen què és ser refugiat, com es troben, com viuen, els seus temors, esperances, il.lusions...
7. Parlem sobre la pel.lícula que hem vist.
A aquesta pel.lícula alguns xiquets refugiats expliquen què és ser refugiat, com es troben, com viuen, els seus temors, esperances, il.lusions...
7. Parlem sobre la pel.lícula que hem vist.
Quines coses han dit aquests xiquets que t'ha cridat l'atenció, t'ha impressionat o no has entés ? Quines conclusions podem extraure d'aquesta pel.lícula? Com podriem nosaltres ajudar-los?
Alguns xiquets diuen que voldrien estar com a casa. Què voldrien dir amb eixes paraules?
8. On està el refugiat?
Recordem
que:
|
- Identificar al refugiat.
- Com podem nosaltres ajudar als refugiats?
9. Com et sentiries?
- Establir un diàleg
- Plantegem un altra situació
- Comencem un altre debat
- Encetem un nou debat
- Necessitem de nou amb els ninotets de plastilina
- Establim un debat
- La pequeña Carlota
10. Com podem ajudar als refugiats?
En
realitat els refugiats són persones com tu i com jo, soles què,
a causa de la persecusió o de la guerra, s'han vist obligats a
anar-se molt lluny de sa casa i ara es troben a soles, perduts en
un pais estranger, i ho han perdut tot. Per això necessiten el
nostre recolçament.
Quan
et trobes amb un refugiat, imagina't com es deu de sentir. I en
lloc de donar-li l'esquena, ofereix-li un somriure.
Tal
vegada no semble gran cosa. Però per a un refugiat por ser-ho tot.
|
11. Activitats complementaries
- S'informen sobre ACNUR
Enguany col.laborem amb ACNUR. Busquem informació sobre l'ONG.
- Confeccionem el dossier sobre la nostra col.laboració amb ACNUR.
Recopilem informació sobre ACNUR i sobre la protecció del drets humans als refugiats. Confeccionem el dossier d'aula, amb el material aportat pels alumnes, la informació recopilada i les activitats propostes per l'ONG.
- Participem al mercat solidari
- Confeccionem la manualitat que després vendrem al mercat solidari.
- Prepararem un gran mural per exposar-lo el dia del mercat.
CURS 2015-2016
ENGUANY AMB EL NOSTRE
PROJECTE DE SOLIDARITAT
AJUDAREM A L’ONG
“SEMILLA PARA EL CAMBIO”
“PER UN HIVERN MÉS CÀLID”
Nosaltres donarem els diners recaptats al mercat solidari per que puguen comprar roba de diari per a les xiquetes i xiquets de Varanasi, Índia
La nostra ajuda anirà dirigida a comunitats d'immigrants rurals musulmans que procedeixen de l'estat indi de Bengala Occidental.
Van emigrar a la ciutat cercant millores econòmiques, però van acabar malvivint en condicions extremes, obligats a instal·lar-se en barris xabolistes (slums) i treballar en la recol·lecció de material reciclable (plàstic, paper i ferralla), que venen al ‘kabari’, un intermediari en la cadena de reciclatge. Aquesta ocupació tan sols els reporta entre 1 i 3 euros diaris.
Varanasi, també coneguda com Benarés, es considerada com una ciutat santa no sols pels hindús sinó també pels jainistes i els budistes.
És també la ciutat més antiga de l'Índia i, probablement, una de les ciutats habitades més antigues del món.
Es creu que fa varis milers d'anys, Benarés era famosa per les seues teles
Varanasi, també coneguda com Benarés, es considerada com una ciutat santa no sols pels hindús sinó també pels jainistes i els budistes.
És també la ciutat més antiga de l'Índia i, probablement, una de les ciutats habitades més antigues del món.
Es creu que fa varis milers d'anys, Benarés era famosa per les seues teles
de seda, les obres d'ivori, escultures i perfums.
ON ESTÀ SITUADA
RIU GANGES
El Ganges, és un dels rius més llargs del món, mesura 2.500 Km.
Naix a Himalaia i creua l’Índia cap al
nord-est.
El riu més sagrat de l’índia és el Ganges.
Els hindús creuen que fluix des del cel a
la terra per a purificar a qui toca les seues aigües.
CONTAMINACIÓ AL RIU
Les aigües del riu són de les més
contaminades del planeta.
Cada matí, els habitants de Varanasi es llaven la boca i les dents, mentre al seu al voltant suren excrements i les cendres del cadàver que ha sigut incinerats…
Cada dia, indústries de tot tipus aboquen els seus residus en les aigües del riu sagrat.
CEREMONIA AARTIS AL RIU
ceremònia que s’anomena Aarti.
celebració s’ofereix foc a un o més deus.
Acudeix multitud de devots que arriben
a peu o en barques.
.JPG)
Durant el ritual, on el fum, el foc i l'aigua
són protagonistes, s’entonten càntics al
compàs de campanetes i tambors, es
crema sàndal, i s'ofereixen ofrenes al
sagrat Ganga.
VARANASI CIUTAT DELS TEMPLES
Varanasi és coneguda com la ciutat
dels temples.
Té més de 2.000 temples i és un dels
llocs més visitats de l'Índia.
La gent, no solament de totes les parts
de l'Índia vénen a visitar aquests
temples, sinó també de tot el món.
Molts temples importants i famosos es
troben a la vora del riu.
De tots els temples, el temple de Kashi
Vishwanath és el més important i visitat
de Varanasi.
La deïtat i el guardià d'aquest temple
sant és el Senyor Shiva.
VAQUES I MICOS ELS REIS DEL CARRER
Una ciutat on les vaques, més que mai,
passegen tranquil·lament, i els micos
salten de teulada en teulada, de cableen cable, convertint-se en els reis del
carrer.
ARTESANIA
Varanasi, es conegut per la seua
artesania fama per la seua artesania.
El treball delicat i minuciós en els saris
El treball delicat i minuciós en els saris
(vestit que porten les dones en l'Índia),
catifes, i objectes de fusta és
simplement extraordinari.
Totes les dones índies somien amb
saris de seda.
Els teixidors locals fabriquen seda que
té demanda no solament en l'Índia sinó
també per tot el món.
Connfecció tradicional d'estores.En les fabriques treballen homes, no dones. I están hores i hores en el teler asseguts en un pis de terra.
Vanasari també és famós per les
Gharanas. Són famílies que tenen una
tradició de música clàssica.
Ací la música ha tingut el suport dels instruments que és fabriquen a la ciutat.
A part dels saris i els catifes de seda,
Benares també ofereix objectes de
bronze, coure, ivori, i de pedra trinxada,
així mateix polseres de cristall, joguets
de fusta i de cera, obres de zari i joies
d'or.
“Semilla para al cambio” proporciona, a totes les xiquetes i xiquets
que estan en el seu programa d'educació, uniformes i sabates per a
acudir diàriament als dos centres d'ensenyament que té concertats
per al seu programa d'Educació.
Les necessitats diàries d'aquestes comunitats són moltes i, entre elles,
la renovació de la roba de diari suposa, per a moltes famílies una despesa impossible d'afrontar, més encara quan es tracta de roba d'abric que té un cost superior a la d'altres estacions .D'ací, sorgeix la idea de posar, juntantament amb nosaltres, el projecte
"PER UN HIVER MÉS CÀLID", que té com a objectiu proporcionar, roba per a totes les xiquetes i xiquets.
El projecte en xifres:
1 camisa (3,5 euros) 1 jersei de llana (6 euro)
1 falda /1 pantalons (5 euros) 1 sabates i calcetins (4,5 euros)
ROBA PER
XIQUETA/XIQUET
QUANTITAT
BENVOLGUDA TOTAL*
Que hem entregat a l’ONGD
"Semilla para el cambio",
juntament amb ells, hem contribuït al
projecte “ PER UN HIVERN MÉS CÀLID”, que ha tingut com a objectiu proporcionar roba d’abric,
a les xiquetes i xiquets de Varanasi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.